L'origen del lloc de La Portella sembla una
conseqüència de la batalla d'Albesa del 1003, ja que aleshores
hauria estat molt difícil de mantenir el castell d'Albesa en poder
dels comtes sense posseir un cap de pont a l'altra banda de la
Noguera Ribagorçana. Sembla que un cop s'havia planejat la
conquesta de Lleida, vers 1143-45, el comte d'Urgell ocupà la riba
dreta, la qual, segons els Termini antiqui, pertanyia al moro 'Abd
al-'Aziz. El planell de la Portella, a dos quilòmetres del castell
d'Albesa, és molt practicable per la banda de la Noguera i espadat
i de difícil accés per la del Segrià (que aleshores era en mans
sarraïnes).
La Portella esdevingué, així, una avançada contra els musulmans de
Lleida. El 1173, Ermengol VII, que havia incorporat la Portella al
comtat d'Urgell i la seva parròquia a la diòcesi d'Urgell, donà als
hospitalers de la comarca d'Alguaire la meitat del terme de la
Portella i l'altra meitat a Pere de Bellvís, que el 1179 la vengué
als hospitalers.
Aquests cavallers santjoanistes repoblaren, a més
de l'indret, les terres immediates de Ratera, Corregó, el Pedrís i
de la Portella. Després del 1250 la comanda hospitalera d'Alguaire
comprenia, a més d'aquesta vila, Vilanova de Segrià, la Portella,
Sant Miquel de Ratera, Gamullat, Casals, Corregó, el Pedrís,
l'Alzinar i Tabac.
La integració de la Portella a la susdita baronia
(pel que es refereix a part de la jurisdicció) fou acordada el 1301
entre Jaume II de Catalunya-Aragó i el comte Ermengol X en una
concòrdia atorgada a Saragossa. La plena jurisdicció de la Portella
fou adquirida el 1424 d'Alfons el Magnànim per la priora Blanca
de Vilallonga. A partir d'aleshores la comanda d'Alguaire posseí no
sols la senyoria de la Portella sinó també l'alta i baixa
jurisdicció, s'acabaren les qüestions, fins aleshores freqüents,
amb el bèl·lic senyor d'Albesa.
La Portella és el poble del bisbat d'Urgell més proper a Lleida,
ciutat amb la Paeria de la qual tingué alguns conflictes per causa
dels recs de la sèquia de Pinyana, que pertanyien a Lleida.
La Portella i els altres pobles de la baronia d'Alguaire el 1836
s'integraren al partit judicial de Balaguer, a despit de l'oposició
dels veïns, que haurien preferit d'integrarse al de Lleida.
Els anys posteriors de política de partits, a la Portella manà
el terratinent Josep Teixidor, en diverses legislatures diputat per
Balaguer, sempre que no ho impedien els carlins, que dominaven al
Segrià i la Noguera.